Diumenge  6 durant l'any

LECTURA DEL LLIBRE DE JEREMIES (JR 17,5-8)

Això diu el Senyor: Maleït l'home que es refia de l'ajut humà, que busca un home per fer-ne el seu braç dret, mentre el seu cor s'allunya del Senyor. Serà com la pomera de Sodoma en el desert de l'Arabà, que no tasta mai un moment de bonança; viu en els indrets xardorosos de l'estepa, en una terra salada que no es pot habitar. Beneït l'home que es refia de l'ajut del Senyor i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l'aigua que estén les arrels vora el corrent; quan ve l'estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; en anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit.

SALM RESPONSORIAL [SL 1,1-4.6 (R.: 39,5A)]

Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors, 
ni s'asseu al ròdol burleta dels descreguts. 
Estima de cor la llei del Senyor, 
la repassa meditant-la nit i dia. 

R. Feliç l'home que té posada en el Senyor la seva confiança. 

Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: 
dóna fruit quan n'és el temps i mai no es marceix el seu fullatge, 
duu a bon terme tot el que emprèn. R. 

No serà així la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
El Senyor empara els camins dels justos,
i el dels culpables, acaba malament. R.

LECTURA DE LA PRIMERA CARTA DE SANT PAU ALS CRISTIANS DE CORINT (1CO 15,12.16-20)

Germans, si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que entre vosaltres alguns neguen la resurrecció dels morts? Perquè si fos veritat que els morts no ressusciten, tampoc Crist no hauria ressuscitat. I si Crist no hagués ressuscitat, la vostra fe no tindria objecte, encara estaríeu submergits en els vostres pecats. A més, els qui han mort creient en Crist estarien perduts sense remei. Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Però la veritat és que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, el primer d'entre tots els qui han mort.

LECTURA DE L'EVANGELI SEGONS SANT LLUC (LC 6,17.20-26)

En aquell temps, Jesús amb els deixebles baixà de la muntanya i s'aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus seguidors i una gentada del poble que havia vingut de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Jesús alçà els ulls i digué mirant els seus deixebles: «Feliços els pobres: el regne de Déu és per a vosaltres. Feliços els qui ara passeu fam: vindrà el dia que sereu saciats. Feliços els qui ara ploreu: vindrà el dia que riureu. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us esquivarà, us ofendrà i denigrarà el vostre nom: aquell dia alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel; igual feien els seus pares amb els profetes. Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol. Ai de vosaltres els qui ara aneu tips: vindrà el dia que passareu fam. Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà el dia que us doldreu i plorareu. Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igual feien els seus pares amb els falsos profetes.

 

 

Recordo que fa molts anys, cap a finals de 1972, quan encara era un nen, van emetre per televisió un programa que es titulava «La volta al món de la felicitat». Era com un documental en el qual els reporters havien anat per diversos països del món preguntant a moltes persones en què consistia la felicitat per a elles. Si us he de ser sincer, ja no me'n recordo de les respostes que van donar, però sí que tinc present que van preguntar a molta gent completament desconeguda pel públic, ja que no hi havia artistes, ni cantants, ni polítics, ni persones famoses, sinó gent senzilla del carrer. Aquest programa era un exemple de la recerca de felicitat com a màxima aspiració de l'ésser humà: Tothom vol ser feliç, veure’s realitzat i sentir-se ple. Però, ¿quin és el veritable camí de la felicitat? ¿Què hauríem respost si ens ho haguessin preguntat a nosaltres?

              Avui és molt important la resposta que ens dóna Jesús sobre aquesta qüestió, ja que les benaurances ens mostren el camí que duu a la felicitat; ara bé, a primera vista semblen posar el món a l'inrevés. Tothom busca la manera de ser feliç conforme a allò que entén per felicitat: per a molts, la felicitat està en la riquesa i els diners, en l’èxit i la posició social, en la seguretat i l’estimació, en el poder i el domini, en el sexe i el plaer, i en un llarg etcètera. Jesucrist, que coneix a fons el cor de l'home, proposa amb les benaurances un camí segur de felicitat, encara que nou i paradoxal. Les benaurances són la pàgina més revolucionària de l'Evangeli, perquè Jesús hi estableix una inversió total dels criteris humans respecte de la felicitat. Jesús declara feliços, perquè d'ells és el Regne de Déu ja ara i no solament en l'altra vida, tots aquells que el món té per dissortats: els pobres, els qui tenen fam, els qui ploren i els qui sofreixen, els misericordiosos que saben perdonar, els honrats i els nets de cor, els qui treballen per la pau des de la no-violència, els perseguits per causa de la seva fidelitat a Déu. En canvi, proclama dissortats, dignes de llàstima i amenaçats per la maledicció els rics que posen la confiança en els seus diners i recursos materials, els satisfets que s’obliden de les necessitats del proïsme, els qui riuen, són aplaudits per tothom i no són capaços de veure la tristesa i el dolor dels altres. Ningú abans del Crist no havia fet unes afirmacions com aquestes. Tan paradoxals són les benaurances que només les entén qui les viu i les practica com va fer Jesús. Jesucrist mateix -la seva persona, vida i conducta- és la clau per interpretar les benaurances.

              Per tot això, els cristians som cridats a reproduir en la nostra vida aquestes mateixes actituds de Jesucrist. Després de dos mil anys de predicació i vivència evangèlica, els deixebles del segle XXI podem continuar donant testimoniatge del que Jesús ens ha ensenyat amb obres i paraules. Feliços els pobres, imiteu aquell qui, essent ric i poderós, es va fer pobre per nosaltres. Feliços els qui ara passeu fam,  imiteu aquell que va dir: «El meu aliment és fer la voluntat del qui m'ha enviat», i també: «No solament de pa viu l'home, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu». Feliços els qui ara ploreu, imiteu aquell qui va plorar per Jerusalem i es va entristir per la mort del seu amic Llàtzer. Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home la gent us odiarà, us esquivarà i denigrarà el vostre nom,  imiteu aquell que va patir per nosaltres, demanant perdó pels seus enemics i donant-nos així un gran exemple de misericòrdia. Només vivint en l'esperit de les benaurances podrà fer-se realitat el Regne de Déu que esperem.

FACEBOOK

TWITTER



Free counters!