Diumenge 33 durant l'any

 

Lectura primera Ml 3,19-20a
Per a vosaltres sortirà el sol de la felicitat
Lectura de la profecia de Malaquies
Vindrà aquell dia abrusador com una fornal. Tots els orgullosos i els injustos seran igual que rostoll, i aquell dia, quan arribi, els incendiarà, no en deixarà ni l'arrel ni la tija, diu el Senyor de l'univers. Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables.
Salm responsorial 97,5-6.7-9b.9cd (R.: 9)
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn.
R. Ve el Senyor a judicar amb raó tots els pobles.
Bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten;
tots els rius aplaudeixen,
i aclamen les muntanyes,
en veure que ve el Senyor a judicar la terra. R.
Judicarà tot el món amb justícia,
tots els pobles amb raó. R.
Lectura segona 2Te 3,7-12
Qui no vulgui treballar, que no mengi
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu què heu de fer si voleu imitar-nos. Entre vosaltres no vivíem mai desvagats, i a ningú no demanàvem de franc el pa que menjàvem, sinó que ens escarrassàvem treballant nit i dia per no afeixugar ningú dels vostres. No és que no tinguem dret a la nostra manutenció, però volíem donar-vos un exemple amb la nostra vida, perquè vosaltres l'imitéssiu. Recordeu que quan érem entre vosaltres us repetíem aquesta regla: «Qui no vulgui treballar, que no mengi». Us escrivim això perquè sentim dir que alguns de vosaltres viuen desvagats i, a més de no treballar, es posen on no els demanen. A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen.
Al·leluia Lc 21,38
Alceu el cap ben alt
perquè molt aviat sereu alliberats.
Evangeli Lc 21,5-19
Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida
Lectura de l'evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, alguns parlaven del temple, fent notar les seves pedres magnífiques i les ofrenes que el decoraven. Jesús digué: «Això que veieu, vindran dies que tot serà destruït: no quedarà pedra sobre pedra». Llavors li preguntaren: «Mestre, quan serà tot això i quin senyal anunciarà que està a punt de succeir?». Jesús respongué: «Estigueu alerta, no us deixeu enganyar, perquè vindran molts que s'apropiaran el meu nom. Diran: "Soc jo", i també: "Ja arriba el moment". Deixeu-los estar; no hi aneu, amb ells. I quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us alarmeu. Això ha de succeir primer, però la fi no vindrà de seguida». Després els deia: «Una nació prendrà les armes contra una altra, i un regne contra un altre regne. Hi haurà grans terratrèmols, fams i pestes pertot arreu, passaran fets espantosos i apareixeran al cel grans senyals d'amenaça. Però abans de tot això se us enduran detinguts, us perseguiran, us conduiran a les sinagogues o a les presons, us presentaran als tribunals dels reis o als governadors, acusats de portar el meu nom. Serà una ocasió de donar testimoni. Feu el propòsit des d'ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la. Sereu traïts fins i tot pels pares, pels germans, parents i amics, en mataran alguns de vosaltres, i sereu odiats de tothom pel fet de portar el meu nom. Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida».

Tota persona està inscrita al registre de dos mons diferents. Un és el món present, la terra que trepitgem i l'aire que respirem, un món passatger, segellat pel límit i la caducitat. L'altre és el món en què regna el sempre i la infinitud, el món futur a qual s'encaminen l'home i la història. L'interessant és que tots dos mons no només se succeeixen cronològicament, sinó que també s'entrecreuen i s'entrellacen en la vida dels homes. En el món present no podem deixar de pensar en el futur, i en el món futur no podrem oblidar el present. Les vicissituds de la història, els seus conflictes i les seves penes ens remeten inexorablement cap al futur. La felicitat i la plenitud del món futur demanaran el nostre interès perquè tots els homes i dones d'aquest món puguin assolir-les. Com a ciutadans del present hem d'ocupar-nos i dedicar-nos a la tasca del progrés, de la justícia, de l'avenç en humanisme i solidaritat, del creixement en virtuts i valors. Com a ciutadans del futur hem de mirar per la instauració del Regne de Crist i per la santedat dels cristians. El present en què vivim és tasca d'elecció i de renúncia, el futur serà temps de possessió i de goig. El present és temps d'ideals i realitzacions, el futur serà de triomf i d'intimitat. El present és temps de constància en la lluita, el futur serà de descans en la pau. El present és temps d'esperança en la fe i en l'amor, el futur serà de triomf ple de l'amor perfecte. Dos món diferents, però no distants, sinó units en el cor de l'home. Dos mons en els quals el cristià ha de viure al màxim, fent honor al seu nom.

En aquest món no sempre brilla amb tota la seva esplendor la llum de la justícia, ja que hi ha també molta tenebra d'injustícia. I per això a l'home honrat i bo li aguaita la temptació de dir: «¡És inútil servir Déu! ¿Què guanyem amb guardar els seus manaments?» Aquesta tenebra d'injustícia no és pròpia només de l'època de l'Antic o del Nou Testament, continua essent actual al nostre temps. ¿No hi ha potser molta gent convençuda del triomf del mal sobre el bé? ¿No hi ha qui atemoreix la gent, sobretot senzilla i sense gaire cultura, parlant de revelacions rebudes sobre la proximitat immediata de la fi del món? ¿No abunden falsos profetes i doctors, que ronden aquí i allà ensenyant doctrines errònies? La revelació de Déu, recollida en els textos litúrgics d'aquest diumenge, ens recorda: «Déu farà brillar la llum de la justícia». Aquesta llum pot ser que ja comenci a brillar en aquest món, però certament el sol de justícia irradiarà els seus raigs de llum en el món futur. El cristià, enmig de les injustícies i les persecucions, s’ha de mantenir tranquil, pacient i en una gran pau, perquè Déu intervindrà al seu temps. «Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida», ens diu Jesús.

Entre la Pentecosta i el final de la història hi ha el temps de l'Església. Aquesta Església que ja té vint-i un segles d'història, que viu el present mirant de ser fidel al seu fundador, i que contempla el futur amb esperança. A aquesta Església, Jesucrist no li ha estalviat tribulacions. Però tampoc no ha estat sobri amb Ella en consolacions. En la seva història passada i present veiem una innombrable filera d’homes i dones fidels al seu Senyor i, al mateix temps també veiem defeccions, falsos mestres, apostasia i traïció. Al llarg dels segles, en molts llocs on no hi havia pau, els cristians sants han sembrat pau i concòrdia entre els homes. Però també hi ha hagut cristians, en aquests mateixos segles, que han escampat discòrdia, guerra, revolució, desavinences en la família, en els grups humans i entre les nacions. El temps de l'Església ha estat i continuarà essent així fins al final: temps de tribulació, i temps de consolació i pau. ¡Aquesta és l'Església en la qual vivim, a la qual estimem, i en la qual treballem pel Regne de Déu!

Hem de viure el present com els qui ja han recorregut el camí de la vida i es troben en el món futur; les perspectives i la manera de viure el present serien llavors molt diverses. ¿Des de l'eternitat, com hagués volgut viure el dia d'avui, aquesta situació familiar, aquest moment personal de crisi, aquesta relació afectiva, aquest ambient a la feina? Aquest futur crea una distància entre nosaltres i el nostre present, i en crear distància ens permet veure les coses amb més pau i objectivitat. Aquest futur ens fa entrar en el món de Déu i així ens atorga poder pensar en les diverses situacions del present i de la vida amb la mateixa manera de pensar de Déu.

FACEBOOK

TWITTER



Free counters!