Santa Maria, Mare de Déu, 1 de gener.

Lectura del llibre dels Nombres (Nm 6,22-27)

En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d'Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s'apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau.” Així interposaran el meu nom a favor del poble d'Israel, i jo el beneiré.»

Salm responsorial [66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)]

Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi, 
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació. 

R. Que Déu s'apiadi de nosaltres i ens beneeixi. 

Que s'alegrin els pobles i cridin de goig. 
Vós regiu el món amb justícia, 
regiu les nacions amb rectitud 
i guieu els pobles de la terra. R. 

Que us lloïn les nacions,Déu nostre, 
que us lloïn tots els pobles alhora. 
Que Déu ens beneeixi, 
i el venerin d'un cap a l'altre de la terra. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Ga 4,4-7)

Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l'Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!» Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.

Lectura de l'evangeli segons sant Lluc (Lc 2,16-21)

En aquell temps, els pastors anaren a Bet-Lèhem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d'aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. Després els pastors se'n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat. Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo; li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l'àngel abans que el concebés la seva mare.

 

 

La consideració d’un nen de vuit dies no es pot separar pas del record de la seva mare, i per això la litúrgia s’adreça espontàniament a Maria, la Verge Mare, sempre present, encara que de mode discret, allí on es troba el seu Fill diví. Mirant cap a Jesucrist, l’Església invoca la intercessió maternal de Maria sobre tots els creients i la benedicció de Déu adquireix així un to maternal. La festa d'avui és d’una riquesa extraordinària, perquè en una sola celebració commemorem la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu, la imposició del nom de Jesús, el començament de l'any civil i la diada mundial de la pau.

            Jesucrist és la nostra pau i és la pau vertadera per a tot el món. Que la benedicció del Senyor, promesa a Israel, arribi avui, per mitjà de Jesús i de Maria a tots els homes, portant a tots els cors la gràcia i la pau. En començar un any nou, som convidats a consagrar el temps a Jesucrist, el nostre Salvador i Senyor de la història: a Ell, que és la nostra pau. Com a deixebles seus que som, estem cridats a ser portadors de pau i reconciliació. L’alegria del perdó que Déu ens concedeix i de l’amor que vessa sobre nosaltres, l’hem de portar sobre un món freturós, que sofreix sota el pes de les discòrdies i les guerres. La fe en Jesucrist ens porta a ser testimonis de pau; per això, demanem al Senyor la gràcia de sentir-nos unificats, en pau i harmonia amb Ell, amb els germans i amb nosaltres mateixos.

            Gràcies als records en el seu cor i a la meditació que en feia, Maria va poder lliurar a l’Església primitiva les seves memòries i vivències i així els evangelistes Mateu i Lluc van poder consignar-los per escrit i dir a les generacions posteriors tot el que calia saber sobre la infantesa de Jesús. En aquesta activitat afectiva i intel·lectual, la Verge Maria abocava tot el seu esperit maternal. Les mares penseu molt en els vostres fills, aboqueu en ells el vostre amor generós, recordeu quan va dir la primera paraula o quan va començar a caminar. Tots els fets de la infantesa dels vostres fills els recordeu, els mediteu i els valoreu. Així mateix va fer Maria, i gràcies al fet de contemplar, recordar i meditar, va aprofundir en el misteri de la salvació i de la comunió amb Déu. De mica en mica, a través d’un camí no exempt de sofriment, Déu li va atorgar el do de poder contemplar les coses i els esdeveniments amb una mirada d’eternitat i amb una comprensió penetrant.  En iniciar un nou any se’ns convida a assumir el que fins ara ha estat la nostra història, tant personal com col·lectiva, i a veure els esdeveniments més significatius i també els que ens han colpit d’una manera especial sota la mirada de Déu. Certament, l’any que hem deixat enrere ha estat un any difícil i dur, però també ha estat un temps de gràcia que potser no sempre hem sabut aprofitar bé. Ara se’ns obre un any nou per estrenar, ple de dubtes i incerteses, però també ple d’il·lusions i projectes per realitzar. Contemplem l’any que hem finalitzat i el que tot just comencem amb la mirada que va tenir la Mare de Déu sobre la seva vida i la vida de Jesucrist; una mirada neta, clara i profunda que només ens pot donar l’Esperit Sant.

FACEBOOK

TWITTER



Free counters!