26 Diumenge durant l'any (B)


Lectura del llibre dels Nombres (Nm 11,25-29)

En aquells dies, el Senyor baixà en el núvol i parlava amb Moisès. Llavors prengué de l’Esperit que Moisès tenia i el donà als setanta ancians. Quan l’Esperit es posà damunt d’ells entraren en estat d’exaltació profètica i no paraven. En el campament havien quedat dos homes, Eldad i Medad, inscrits entre els setanta però que no s’havien presentat davant el tabernacle. L’Esperit també es posà damunt d’ells i, allà mateix, al campament, entraren en aquell estat d’exaltació profètica. Un jove anà corrents a fer-ho saber a Moisès. Josuè, fill de Nun, que des de jove era l’ajudant de Moisès, digué: «Moisès, senyor meu, prohibiu-los-ho.» Però Moisès li respongué: «Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!»


Salm responsorial [18,8.10.12-13.14 (R.: 9a)]

És perfecta la llei del Senyor, 
i l’ànima hi descansa; 
és ferm el que el Senyor disposa, 
dóna seny als ignorants. 

R. Els preceptes del Senyor omplen el cor de goig. 

Venerar el Senyor és cosa santa, 
es manté per sempre; 
els determinis del Senyor són ben presos, 
tots són justíssims. R. 

El servent vostre està prompte a guardar-los amatent; 
però, qui s’adona de les pròpies errades?
Disculpeu el que em passa inadvertit. R. 

Preserveu-me, Senyor, de l’orgull, 
que no s’apoderi de mi; així seré irreprensible,
i net d’una gran culpa. R.


Lectura de la carta de sant Jaume (Jm 5,1-6)

Ara us parlo a vosaltres, els qui sou rics. Ploreu desconsoladament per les desgràcies que us cauran al damunt. Les vostres riqueses s’han podrit, s’han arnat els vostres vestits, s’han rovellat el vostre or i la vostra plata, i el seu rovell serà el vostre acusador i us devorarà les carns. Heu amuntegat riqueses precisament aquests dies, que són els darrers. El jornal que heu escatimat als qui han segat els vostres camps clama contra vosaltres, i el crit dels segadors ha arribat a les orelles del Senyor de l’univers. Heu viscut aquí a la terra una vida de delícies i plaers, us heu engreixat com el bestiar, ara que és el dia de la matança. Heu condemnat el just, l’heu assassinat i ell no s’ha resistit.


Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 9,38-43.45.47-48)

En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d’aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l’infern, al foc que no s’apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l’infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te’l. Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l’infern, on el corc no mor mai i el foc no s’apaga.»



Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres


Jesús ens parla avui de l’obertura i la comprensió que hem de tenir els cristians amb els qui no pertanyen al nostre “grup”, i al mateix temps pronuncia una dura sentència contra l’escàndol i els que escandalitzen.

Jesucrist és la Veritat de la qual viu l’Església. Però Déu ha volgut que en altres indrets també hi hagi manifestacions de la Veritat, llavors de l’Evangeli, com deia sant Justí. Sovint caiem al parany d’assenyalar i apartar els que són diferents i no són pas dels nostres. Davant de qualsevol persona que faci el bé, encara que visiblement no pertanyi a l’Església, els cristians hem d’estar contents i alhora ens hem d’interrogar a nosaltres mateixos. Ens hem d’alegrar perquè hi ha uns altres col·laboradors en la construcció del Regne de Déu que, sense saber-ho, comparteixen d’alguna manera la nostra fe: «Qui no està contra nosaltres està a favor nostre». Al mateix temps, hem de preguntar-nos: Si un no cristià actua amb rectitud i fa bones obres, jo, que em dic cristià i ho vull ser, ¿visc d’acord amb la meva fe?, ¿en dono un testimoniatge coherent i creïble?

En el cantó oposat trobem l’anti-testimoniatge, que constitueix un motiu d’escàndol. Al nostre idioma, la paraula “escàndol” pot significar coses diverses: una acció o paraula reprobable que commociona el proïsme, la reacció indignada davant d’aquesta acció o paraula, el desvergonyiment, o també la cridòria i el soroll desordenats. Originàriament, “escàndol”, del grec “skàndalon” significava “ensopec”. Així, “escandalitzar” vol dir posar un parany per tal que algú ensopegui i caigui. D’aquí molt aviat es va passar a un significat moral, tal com queda recollit a l’Evangeli: fer caure en pecat o fer perdre la fe. Jesucrist ens prevé contra la gravetat de l’escàndol amb paraules duríssimes: «A aquell que allunya de mi un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll».

Davant del que ens diu Jesús, em voldria fixar en una cosa que em preocupa des de fa temps: es tracta del refredament religiós que comença molt aviat en els nostres nens i adolescents, un fenomen molt característic de l’apostasia silenciosa que d’uns anys ençà s’ha anat estenent a la nostra societat, en la qual els que viuen i pensen com si Déu no existís són una immensa multitud. Fa uns anys, les crisis de fe es produïen en una joventut adulta; però avui assistim a una deserció massiva de la fe que té lloc molt aviat, ben sovint per raons banals. Davant d’això, ens hem de preguntar: ¿En quin ambient creixen els nostres infants? ¿Quins valors els hi transmetem? ¿Què fem per educar cristianament els nostres fills? ¿De quina manera influeix en ells el que veuen per televisió, que és un exponent molt clar de l’onada de frivolitat que assota la nostra societat tan contínuament i que acostuma a presentar-nos com a models de vida uns individus superficials i buits?, ¿com poden filtrar tot el que els hi arriba a través d’internet? Davant les influències d’un mode de ser superficial, materialista i hedonista que es va imposant, els infants i adolescents són els membres més febles de la societat i, tanmateix, es veuen exposats a un munt d’impactes negatius en una edat en la qual la seva personalitat i la seva consciència encara s’estan formant. ¿Quin futur ens espera, doncs, si des d’una edat tan primerenca hom abandona la creença religiosa i la relació amb Déu queda tallada? L’ésser humà ha estat creat per a la vida, però té la possibilitat de condemnar-se i de morir per sempre. Hom parla molt poc avui dia de l’infern, però l’infern existeix i també existeix la possibilitat de caure-hi. ¿De què haurà servit viure a tot drap i amb tots els avantatges materials del món si al final la nostra vida es malmet? Déu és clement i misericordiós, però jutjarà molt rigorosament els qui escandalitzen i fan que d’altres caiguin en pecat o perdin la fe, perquè amb llur influència dolenta i llurs accions pèssimes els han dut a la mort.

FACEBOOK

TWITTER



Free counters!